18 oct. 2017

Basílica de Santa Maria (Crakovia)

Basílica de l'Assupmció de la Mare de Déu
Crakovia (Polònia)



Hom podria considerar excessiva la decoració d'aquesta Basílica, però realment el temple imposa i s'admira. És, al meu parer, un reflex inequívoc de la devoció catòlica del poble polonès.





Si bé tot en ella és d'una grandiositat aclaparadora, allò que més destaca és el presbiteri il.luminat per grans vitralls de finals del S. XIV i el retaule de l'altar major de fusta policromada de 13 m d'alt per 11 m d'ample.




El retaule és un políptic, amb un panell central i dos més a cada costat.



El políptic s'obre lentament cada dia a les 11,50 h i es tanca a les 17,30 h (llevat dels dissabtes que roman obert tot el dia).
Un cop obert, es pot veure l'Assumpció de la Mare de Déu envoltada dels apòstols. No cal dir que la quantitat de gent i l'expectació és màxima al moment de l'obertura.





L'edifici, de totxo, està situat a Rynek Glówni i rematat amb dues torres d'altura diferent. L'estructura primigènia es va alçar a la dècada de 1220, la qual, no obstant, va ser destruida pels tàrtars i reconstruida posteriorment amb aquesta exhuberància.







.

14 ago. 2017

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Clicar a sobre de la primera fotografia per obrir tota la col·lecció en forma de tirallonga

Santíssim Misteri (S:XII)
Retaule de Santa Maria la Blanca (S.XIV)

Retaule de Sant Agustí (S.XIV)



Aquest retaule d'alabastre que descriu passió, mort i resurecció de Crist és una còpia, l'original del qual es troba al Museu Episcopal de Vic, i és tan nova la seva ubicació aquí que encara no surt als catàlegs. Tot i ser una còpia, és d'una una delicadesa que en cap sentit desmereig l'original. 

Val a dir, no obstant, que la disposició de les vinyetes no és cronològica, cosa que pot fer suposar que algú va tenir un lapsus al moment del muntatge.



Sempre he sentit fascinació per les escenes de l'infern

Làipida commemorativa de l'Abadessa Emma





Capella barroca de la Mare de Déu dels Dolors (S.XVII-XX)

Cúpula de la Capella (Jacint Morató)



Tresors del Museu


El claustre (S.XV)




27 ene. 2017

Un home ric


Una vida austera, fins i tot dura, no és sinòmim de miserable. Tot depèn de la forma en que hom l'encari i de les necessitats que es creï.

Seria més o menys el que li passa al patricarca d'aquesta familia, de l'ètina Hasania, de pastors semi nòmades que habiten al Desert de Bayuda  (Sudan del Nord). L'home té el que té, i sembla estar-li prou bé a ell i als seus.



Una vida austera, incluso dura, no es sinónimo de miserable. Todo depende de la forma en que uno la encare y de las necesidades que se cree.

Sería más o menos lo que le sucede al patricarca de esta familia, de la etina Hasania, de pastores semi nómadas que habitan en el Desierto de Bayuda (Sudán del Norte). El hombre tiene lo que tiene, y parece estarle bien a él ya los suyos.



Pou d'aigua --amb aigua-- excavat al bell mig del no res. Les fustes travesseres són per a fer lliscar la corda que du el poal del fons fins a la boca. Això pot donar una idea de la fondària del pou.

Pozo de agua --con agua-- excavado en medio de la nada. Las maderas atravesadas sirven para deslizar la cuerda que lleva el cubo del fondo hasta la boca. Esto puede dar una idea de la profundidad del pozo.



Fins i tot disposa d'una petita placa per a la captació d'energia solar a l'entrada de la barraca (a la dreta).

Incluso dispone de una pequeña placa para la captación de energía solar a la entrada de la choza (a la derecha).


El bestiar. Evidentment en tenia més repartit entre els voltants i els corrals.

 El ganado. Evidentemente había más repartido entre los alrededores y los corrales.



La cuina on no hi falta ni mica de menjar, i també altres membres d'una família que enforteixen vincles i es donen seguretat mútua en un indret tan inòspit.

La cocina donde no falta comida, y también otros miembros de una familia que fortalecen vínculos y se dan seguridad mutua en un lugar tan inóspito.




Al capdevall, què és la vida? On són els límits, ja siguin per dalt o per abaix?

Al fin y al cabo ¿qué es la vida? ¿Dónde están los límites, sean por arriba o por abajo?


Un home feliç, un home ric

Un hombre feliz, un hombre rico





.

17 ene. 2017

Sortint de l'escola




(Sudan del Nord) 

Adolescents a la sortida de l'escola, molt contentes de veure aquella colla d'estrangers blancs, que ves a saber què hi fan per aquestes terres.

Vitals, guapes i divertides com a tot arreu. Malgrat que no totes...

........................................

Adolescentes en la salida de la escuela muy contentas de ver aquel grupo de estrangeros blancos, que a saber qué hacen por estas tierras.

Vitales, guapas y divertidas como en todas partes. A pesar de que no todas ...





.

17 dic. 2016

ALEP 1994


La Ciutadella d'Alep (Síria) és --o era...-- un gran palau medieval localitzat en el centre de la ciutat antiga d'Alep.
Considerat un dels castells més grans i antics del món, l'ús del turó de la ciutadella es remunta almenys a la meitat del tercer mil·lenni abans de Crist. Posteriorment, va ser ocupada per pobles d'altres civilitzacions: grecs, bizantins, mamelucs i la dinastia aiúbida...
Un ampli treball de conservació va tenir lloc en la dècada de 2000 per la "Fundació Aga Khan per la Cultura" en col·laboració amb la Societat Arqueològica Alep. 
Quina pena, ves a saber com està avui dia...!




Al basar d’Alep no hi vaig trobar comerciants pesats ni haver d'esquivar mirades si no volíem veure'ns davant d'un mostrari de catifes de gran qualitat o andròmines de qualsevol tipus. Em va semblar un dels més tranquils i ben ordenats dels que he visitat (el d’alimentació feia goig de veure, amb tots els pollastres ben arrenglerats, tots els ronyons ben posats, tots els fetgets, tots els pedrers...)


A l’Alep de 1994 el turisme era pràcticament inexistent i la gent no tenia vers nosaltres cap mena de malfiança. I és que els sirians ens van dispensar un tracte sincer i el seu somriure era de veritat.

Sovint em pregunto què deu haver estat d’aquestes persones...


13 oct. 2016

Priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós


L'Alta Anoia és una part de la comarca ben diferenciada de la resta. Més freda i verda, era terra de fontera cap allà els segles XI i XII i amaga tresors com torres de guaita, castells i esglésies romàniques de gran bellesa no conegudes com caldria.


El Priorat de Santa Maria consta d'una església romànica documentada des del 1078. L'església actual va ser consagrada l'any 1082 per Bernat Guillem, bisbe d'Urgell, i l'any 1093 el noble Hug Dalmau va cedir-la al Monestir de Sant Benet de Bages i va esdevenir-ne priorat regit per un pare prior i una petita comunitat formada per tres o quatre monjos. 


 


Quant a la seva arquitectura  l'església és un edifici d'una sola nau, amb planta de creu llatina i un absis quadrangular. Als dos braços del transsepte hi havia dos absis semicirculars que van ser substituïts per una capella gòtica, al braç nord, i una sagristia al braç sud. La nau central es troba coberta amb volta apuntada i al transsepte hi ha una cúpula, amb trompes als angles que a l'exterior pren forma de cimbori circular. L'absis central i els braços laterals es troben coberts amb una volta de mig punt. Cal destacar la finestra de l'absis central que és de doble.






Del patrimoni artístic que es podia trobar a l'església tan sols es va salvar una verge de Montserrat de talla barroca, ja que no era a dins de l'església durant les revoltes del 1936-1939, i un retaule gòtic obrat al 1400 per un mestre desconegut que actualment es troba al Museu de Barcelona.




El 8 de febrer de 1981 va ser declarat monument historicoartístic d'interès provincial i la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona van portar a terme la seva restauració.