5/4/2014

El paradís perdut






 


Mekoros (Delta del Okavango - Botswana)

En entrar a Botswana riu Kavango canvia el seu nom pel d'Okavango i comença a obrir-se en nombrosos canals i illes per formar el Delta de l'Okavango, un dels ecosistemes més rics i bells d'Àfrica amb uns capvespres idíl·lics. És el delta interior més gran del món amb nombrosos animals i gran varietat plantes i papirs.

En algunes zones l'aigua no té més de dos pams de profunditat, de manera que l'única forma per desplaçar-se és mitjançant unes embarcacions tradicionals anomenades 'mekoro', que es propulsen manualment amb un penjador. Aparentment no semblen molt estables (sobretot si no és un expert qui la fa servir) però avantatge inqüestionable és que en no portar motor, són silencioses i permeten la màxima aproximació



Al entrar en Botswana el río Kavango cambia su nombre por el de Okavango y empieza a abrirse en numerosos canales e islas para formar el Delta del Okavango, uno de los ecosistemas más ricos y bellos de África con unos atardeceres idílicos. Es el delta interior más grande del mundo con numerosos animales y gran variedad plantas y papiros.

En algunas zonas el agua no tiene más de dos palmos de profundidad, de modo que la única forma para desplazarse es mediante unas embarcaciones tradicionales llamadas ‘mekoro’, que se propulsan manualmente con una percha.  Aparentemente no parecen muy estables (sobre todo si no es un experto quien la maneja) pero ventaja incuestionable es que al no llevar motor, son silenciosas y permiten la máxima aproximación



31/12/2013

El color de la bellesa






Els Himba

(Namíbia)


He d'admetre que en aquesta ocasió no m'he sentit gaire còmoda prenent aquestes fotos, amb la il·lusió que em feia trobar-me cara a cara amb els Himba!

El cas és que en diversos moments em va semblar que estava assistint a un mercat d'esclaus, displicents i apàtics, tots ells tan ben col·locats per complaure als àvids turistes...

N’he descartat la major part, ja que al meu entendre no tenien ànima. Es diu que el bo és fer amistat amb la persona que vas a fotografiar i així s'aconsegueixen millors resultats i pot ser cert en determinats casos (sobre tot quan hom va sobrat de temps), però per a mi l'espontaneïtat d'una foto 'robada' presa en el moment precís, no té preu.


De totes formes, la bellesa de les dones Himba és inqüestionable i, deixant de banda uns trets físics naturals prou afavorits, ho són també causa de la seva indumentària i dels seus guarniments. Són tremendament femenines i coquetes i tenen molta cura del seu aspecte, destacant com a tret diferencial el  maquillatge fet a base de pols de roca vermella barrejada amb greix amb el qual cobreixen tot el cos (inclosos els cabells), que no es treuen mai. Així aconsegueixen una pell llisa de textura suau i un color molt seductor.
 
 
 
Debo admitir que en esta ocasión no me he sentido muy cómoda tomando estas fotos , !con la ilusión que me hacía encontrarme cara a cara con los Himba !

El caso es que en varios momentos me pareció que estaba asistiendo a un mercado de esclavos , displicentes y apáticos , todos ellos tan bien colocados para complacer a los ávidos turistas ...

He descartado la mayor parte, ya que en mi opinión no tenían alma. Se dice que lo bueno es hacer amistad con la persona que vas a fotografiar y así se consiguen mejores resultados, y puede ser cierto en determinados casos (sobre todo uno cuando se va sobrado de tiempo) , pero para mí , la espontaneidad de una foto 'robada ' tomada en el momento preciso , no tiene precio .


De todas formas , la belleza de las mujeres Himba es incuestionable y , dejando de lado unos rasgos físicos naturales muy favorecidos , lo son también por su indumentaria y sus avalorios. Son tremendamente femeninas y coquetas y tienen mucho cuidado de su aspecto, destacando como rasgo diferencial el maquillaje hecho a base de polvo de roca roja mezclada con grasa con el que cubren todo el cuerpo (incluidos los cabellos ), que no se quitan nunca.  De este modo consiguen una piel lisa de textura suave y un color muy seductor .

27/10/2013

Duna 45






Desert del Namib (Namíbia)

Fer una tria entre les  fotografíes que vaig fer al Desert del Namib, considerat el desert més vell del món, no és tasca fácil. I no perquè el meu art fotogràfic sigui tan extraordinari que que totes es mereixen un deu, sinó perquè són els propis paisatges del Namib els que es mereixen aquest deu. Jo només els vaig capturar amb la càmera.

El Desert del Namib està format la seva major part per dunes de fins a 300 m d'alçada i més i tot. Les més properes al mar formen alineacions paral·leles a la costa a causa dels vents dominants de l'oest i el seu origen està en les sorres arrossegades pel riu Orange de l'interior del Kalahari que són dipositades al mar i portades després cap al nord pel corrent de Benguela. A l'interior, però, durant una època de l'any, els vents bufen en direcció contrària i, a uns 80 km del mar, les dunes tenen forma estrellada.

Allà es troba la famosa duna 45, de 300 d'altura, a la qual ascendeixen (o intentem ascendir, un pas amunt i quatre avall) els visitants a l'alba per veure la sortida del sol. Les dunes més properes al mar i paral·leles a la costa estan numerades com si fossin carrers. La duna 45 rep aquest nom perquè es troba a 45 km de Sesriem

 
 
 
Hacer una elección entre las fotografías que tomé el Desierto del Namib , considerado el más viejo del mundo , no es tarea fácil . Y no porque mi arte fotográfico sea tan extraordinario que todas se merecen un diez, sino porque son los propios paisajes del Namib los que se merecen este diez. Yo sólo los capturé con mi cámara .

El Desierto del Namib está formado su mayor parte por dunas de hasta 300 m de altura y más aún. Las más cercanas al mar forman alineaciones paralelas a la costa debido a los vientos dominantes del oeste y su origen está en las arenas arrastradas por el río Orange del interior del Kalahari que son depositadas en el mar y llevadas después hacia el norte por la corriente de Benguela . En el interior, sin embargo, durante una época del año, los vientos soplan en dirección contraria y, a unos 80 km del mar, las dunas tienen forma estrellada .

Allí se encuentra la famosa duna 45, de 300 de altura, a la que ascienden (o lo intentamos, un paso arriba y cuatro abajo) los visitantes al amanecer para ver la salida del sol. Las dunas más próximas al mar y paralelas a la costa están numeradas como si fueran calles. La duna 45 recibe ese nombre porque se encuentra a 45 km de Sesriem.